Oh, dios mío, ¿como hemos llegado a esto?

19 d'octubre de 2019

És el que alguns, els que encara conserven una mínima capacitat de raciocini, s'estan preguntant aquests dies.

De veritat no ho sabeu? Heu ignorat durant anys unes demandes de la societat catalana. Heu negat tot diàleg. Heu criminalitzat idees. Heu insultat, menystingut, acusat...

Ens heu dit que la nostra proposta dividia. Però són aquells qui no accepten les idees dels altres, que les prohibeixen, els que van contra la convivència.

No ha estat la part independentista de la societat catalana la que ha atemptat contra la convivència. Ha estat la part unionista, que quan s'ha vist en minoria ideològica ha fet servir tots els mitjans possibles, fins i tot la violència, per atacar plantejaments perfectaments vàlids. No sóc jo qui no em parlo amb el veí, amic o germà. En tot cas és ell qui no s'atreveix a raonar amb mí. Prefereix que la "legalitat" segueixi fent el seu treball: impedir el diàleg i la negociació.

No es pot dir que es pot pensar com es vulgui però que no es té cap possibilitat de portar aquests anhels a la pràctica.

Extremadura pel 155?

  

 

19 de gener de 2019

Dir que sento indignació és poc.


Però que s'han cregut, aquesta gentussa? Que s'ocupin dels seus problemes.


Potser al Parlament hauríem de comença a fer mocions per limitar el percentatge de funcionaris de les altres CCAA, o per limitar les ajudes de la CE, o per rebaixar el sostre dels diners que en poden rebre.


Per què cony tothom pot opinar sobre el que s'ha de fer a Catalunya? Que se'n vagin a la puta merda.


Per cert, Constitucional, com és que no heu actuat al minut següent per posar un recurs ja que aquesta moció supera les competències del parlamento extremeny?

Parlant, ells, sobre Catalunya

  

 
 

12 de desembre de 2018

 

Avui, mirant el debat al Congreso sobre la situació a Catalunya, sensació de fàstic.

 
Parlant i decidint, ells, sobre el que s'ha de fer a Catalunya, del que han de fer els catalans. 


M'ho mirava i era com si en una comunitat de veïns, a l'hora de decidir els mobles de casa meva, es fes una reunió a l'escala on tots els veïns hi poguessin opinar i fos la majoria qui decidís quins mobles m'hi he de posar.


Hem de ser conscients que si el 100% dels catalans votessin partits independentistes, el número de representants al Congreso de los Diputados representaria un magnífic 13,5% dels diputats, un 13,5%!!!!!! 47 de 350. Recordar que els catalans som un 16,1% de la població espanyola.


Des d'aquesta perspectiva queda clar que és impossible canviar les coses legalment car la llei està feta per defensar l'status quo.


Per cert, senyor Sánchez, he llegit que afirmava que a Catalunya no hi ha un sol poble, que n'hi ha diversos.


M'ho pot explicar? Els pot definir i caracteritzar aquests pobles? És basa en característiques lingüístiques? Culturals? En raó de l'origen territorial? Ètniques? D'ideologia política?


M'encantaria que m'expliqués com classifica vostè a la població que viu a Catalunya.

PP, il·legalització

 

 

20 de novembre de 2018

 

 ...Gurtel, Bárcenas, Villarejo, encobriment de la monarquia, prevaricació en l'elecció del poder judicial...

 

Il·legalització del PP, ja. Claríssimament és una organització criminal. No entenc que s'acusi a determinats càrrecs del PP quan està clarísssim que és tot el PP, amb coneixement dels més alts dirigents, qui delinqueix.

 

I el PSOE, que posi les barbes a remullar.

 

 

El Suprem fa una històrica marxa enrere i dona la raó a la banca

 

 

No t'agrada el pacte a que han arribat? 

1 - Els bancs no paguen retroactivament les hipoteques

2 - Immediatament tots els partits polítics defensen la modificació de la llei per tal que a partir d'ara les paguin els bancs

 

 Amb això s'aconsegueix:

1 - Salvar el cul als bancs

2 - Que els partits polítics es puguin marcar un "tanto"

3 - Que no es parli tant de la implicació del PP, com a partit i per tant com a organització, en actes delictius (li diuen organització criminal?)

 

Amb això no s'aconseguei

1 - Salvar la cara a la justícia

2 - Evitar la sensació de que segueixen remenant les cireres els de sempre i de que ni partits ni judicatura, ni premsa... han evolucionat el més mínim

3 - Disminuir l'emprenyamenta del personal que ja està fins al capdemuny (o fins els collons/ovaris)